Educació en positiu… Perquè?

Quan vaig entrar en el món del gos volia una resposta senzilla a aquesta pregunta, buscava per internet i em trobava estudis complicats o textos amb els que em costava entendre el funcionament de l’educació en positiu, per això avui vull escriure sobre aquest tema, per explicar el perquè d’aquest mètode de la manera que jo ho vaig entendre. La pregunta per mi era fàcil i directa:

Perquè s’ha d’educar a un gos en positiu quan amb els mètodes “tradicionals” s’aconsegueixen els mateixos resultats, potser i fins i tot de forma més ràpida?

La resposta és simple: Perquè és el que és correcte, sobretot si ens preocupa el benestar del nostre company.

No hi ha més, antigament, als nostres pares o avis a l’escola els castigaven picant-los amb un regle o estirant-los de les orelles. Està clar que això no els va impedir continuar amb la seva vida i que millor o pitjor la van tirar endavant, però ara bé, ens podem plantejar tan sols que un professor avui en dia, agafi al nostre fill de les orelles o el piqui amb un regle? Crec que no, es més, crec que en cas de què ho fes el planeta no seria el suficientment gran per amagar-se no només de la fúria dels pares, sinó de la de tota la societat.

Avui en dia l’educació dels nostres fills no té res a veure amb la de fa 50 anys per un motiu molt simple: evolució

Aleshores… Perquè no evolucionar en el món caní? (Ull, no estic comparant un gos amb un nen, són exemples per tal que ens entenguem!)

L’educació en positiu es basa en la teoria del condicionament operant, un tipus d’educació mitjançant la qual es potencien les conductes desitjades gràcies a un reforç positiu i per contra, les conductes indesitjades s’extingeixen perquè no son reforçades (sempre i quan no siguin auto reforçants).

Tornem a l’exemple “humà”:

Tenim un nen saltant al sofà, i tenim també dues opcions: Donar-li un calvot i renyar-lo, o explicar-li que no ha de saltar al sofà i donar-li una alternativa per jugar. Evidentment amb el calvot en nen aprendrà més ràpid: “Si salto al sofà em piquen” per tant s’extingeix la conducta i amb ella el problema immediat; però volem que els nostres fills creixin amb el raonament de “no faig això per evitar una bufa” o preferim que creixin sabent el que és i no és correcte? Segurament si expliquem al nen que no ha de saltar al sofà i li donem una alternativa per tal que pugui gestionar l’estrés o l’energia que el fa tenir aquesta actitud el resultat no serà tan immediat que si apliquem un càstig físic, però de ben segur que la relació que es tindrà amb el nen serà molt diferent que no pas si se l’ensenya a base d’estímuls aversius, potser de forma immediata serveixen, però en un futur poden provocar problemes de conducta molt més greus que “saltar al sofà”.

Fiquem un exemple “caní” ara:

Tenim el típic gos que salta a sobre de les visites, i tenim també dues opcions: Donar-li un calvot o la famosa “marca com si fossis la seva mare”, o demanar a les visites que li donin l’esquena quan el saltin i l’ignorin fins que es quedi tranquil.
Amb un calvot el gos et deixarà de saltar, està clar, al rebre un estímul aversiu la conducta desapareix (condicionament clàssic o també conegut com estímul-resposta) “si salto em piquen”, per tant “quan venen visites em piquen”, conclusió: “les visites són negatives”. En principi hem solucionat el problema però potser en un futur en tindrem un altre de pitjor.

Si ignorem al gos, que passa? El gos salta per reclamar atenció, vol que aquella visita que ha entrat per la porta li faci cas, ell no entén si la visita és el repartidor de pizza, el teu jefe o la teva mare, no sap que ho està fent malament, ni entén que potser al repartidor de pizza no li fa gràcia que li salti un gos o que pel fet de saltar a sobre del tratje de 500euros del teu jefe et pot posar en un compromís a tu; ell vol atenció de la persona que entra per la porta i saltar és la seva manera de aconseguir-la. Si li parles: “Bobby baixa! Bobby para! Bobby NO!” li fas cas i per tant reforcem conducta, si l’empenys o apartes no només li fas cas sinó que s’ho pot agafar com un joc i reforcem conducta un altre cop; però que passa si la persona que entra per la porta li dona l’esquena i l’ignora? Arribarà un moment en què el gos deixi de saltar, i si és en aquell moment, en el que el gos està tranquil amb les quatre potes a terra, quan la visita li acaricia i li fa cas, arribarà un punt en què el gos entendrà que si vol que les visites li facin cas ha de quedar-se tranquil a terra.

No és fàcil, ho se, has de tenir una molt bona implicació del teu entorn, però funciona, el gos aprendrà, gaudirà de les visites i tu tindràs molt millor relació amb el teu company.

En resum: L’educació en positiu reforça el vincle amb el teu gos, us farà gaudir més l’un de l’altre, reforçarà la confiança que de normal té en tu, us comunicareu molt millor i us brindarà moments realment especials.

fotoblogfirma

 

 

Share Button

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Puedes usar las siguientes etiquetas y atributos HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>